Assegut al banc del parc de Centelles, en Harry mira els nens
jugar. Es tiren sorra directe als ulls, ploren, els renyen. Ell riu i recorda
quan era jove. Res a veure amb aquests mocosos que no arriben als cinc anys.
Tenia un amic que es deia Joan que,
abans de ser major d'edat, ja fumava les cigarretes de dos en dos. Aviat tingué
asma, però mentrestant seguí fumant i bevent com si en tingués trenta. Duia les
seves noies als hotels barats de la ciutat i, quan el recepcionista es despistava
les ficava al magatzem. Ho tenia tot controlat. A una, però, la va deixar
prenyada. Malalt i pare de família, ara reparteix diaris assegut a una motocicleta
antiga que va a pedals.
Tenia una amiga que no va arribar als
vint anys. Conduïa com una boja per fora de la ciutat. Era capaç de circular i
masturbar els seus amics. No li importava la reputació, cobrava vint per
circuit. El seu catàleg d'amistats era gran i gran, tant com me la posava quan
jo estava al seu costat. Conduïa i conduïa, sense parar. I tu notaves que alguna
cosa no sortiria bé, però sí, ja en pots estar ben segur. Ho feia tant bé que
volies repetir, no importava si aquell dia havies de morir.
En Harry ho recorda intentant no
moure el cap. Té una ressaca de mil dimonis. S'ha passat el matí dormint i vomitant.
No ha dinat res i a primera hora de la tarda, com un paràsit més, s'ha assegut
a veure els nens al parc. Aquesta nit tornarà a l'atac, de bar en bar, com quan
en tenia quaranta menys. Sense adonar-se que els companys se'l miren malament. En
Harry es fa el dur, però en el fons, per cada cop de puny que rep, la seva vida
retorna al passat i ell es manté esperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada