El retorn a la seva ciutat l'havia convertit
en un home gris, com aquell de la novel·la que havia llegit ara feia tant de
temps. Ell es resignava a ser un gra més entre un desert ple de pols, però la
música aquí era divertida i banal, tothom passava per la vida sense pena ni
glòria. Ell ho va acceptar i es va comprar un cotxe de segona mà. Amb ell anava
de carrer en carrer, buscava alguna cosa, un pis? No ho sabia. Al cap d'uns
dies de dormir al seient de darrere va trobar una feina digna i, amb els quatre
centaus que guanyava, va decidir llogar un pis.
A dins, no tenia ni llits ni cadires ni televisió. Eren quatre parets humides que deixaven passar el fred, un sostre amb algunes
goteres i finestres que tancaven malament.
L'hivern es preveia complicat, però en cap
moment va dubtar de la seva decisió, estava fent el que calia. Va beure's una
ampolla de ginebra i va quedar-se estès a la sala que feia de menjador. La seva
dieta no era rica en carbohidrats, ni tampoc no era típicament mediterrània. Agafava
el que podia de les deixalles del barri i s'ho menjava sense cuinar.
A la feina ningú el prenia per un indigent,
primer perquè no ho era, segon perquè anava ben vestit. Tenia tres vestits
diferents, cada un d'un distint color, perquè es veiés que mai repetia vestit
d'un dia per l'altre. Els va comprar de rebaixes en un local que estaven
desmuntant. "Un altre negoci que tanca per culpa de la crisi", deia
un home mentre ell remenava els jerseis que oferien.
Tot semblava anar en declivi, però ell estava
de pujada. Quina culpa en tenia ell que la gent es morís de gana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada