Després de dinar, evita fer la migdiada. L'escultor està molt nerviós. Camina pel menjador d'un costat a un altre. Pel seu cap li ronda una figura que vol reproduir abans que se li marxi la idea. Necessita transformar el concepte en carbó sobre paper, després ja materialitzarà la metamorfosi cap a la pedra.
Pel matí ha comprat llenceria fina en una coneguda botiga del centre de la ciutat. També ha parlat per telèfon amb la seva amiga Jeanine. Han quedat a les quatre i quart per fer una sessió d'inspiració. Ella és la seva musa i, tot sovint, es converteix en deessa romana o dona de fer feines urbana. Quan ella arriba, ell ja fa estona que s'està inspirant. S'ha col·locat una màscara veneciana i s'ha emprovat tots els conjunts que ha adquirit. Finalment n'ha escollit un de seda vermella. Sens dubte, sembla una noia ben engalanada.
Ella no se sorprèn de trobar-se'l vestit així. Li fa un petó a la boca i li diu: "Ets un viciós insaciable". Ell somriu i li contesta: "És el que estic buscant". Sobre un paper d'alt gramatge, dibuixa un esbós mirant-la amb deteniment. Traça un disseny que s'allunya de la realitat que veu. Busca la visió d'un dona, però a la vegada cerca la mirada de la perversió d'un home.
La musa es treu les calces i les passa pel nas del seu artista preferit: "Me'l tens tot humit". L'escultor s'estira al llit i es deixa despullar. Aviat apareixen els fuets i, de tant que li pica el cul, se li queden les natges vermelles. De roig també es pinten els llavis. Ho fan ambdós a la vegada, intercalant besos i mossegades. Es claven les ungles per tot el cos i criden sense vergonya.
Mentre esclata el fruit de l'excitació, ell li diu: "Són les màscares que ens fan ser així? O som monstres en l'obscuritat? Podem seguir amagant els nostres vicis? O les pupil·les ens delataran?".
Pel matí ha comprat llenceria fina en una coneguda botiga del centre de la ciutat. També ha parlat per telèfon amb la seva amiga Jeanine. Han quedat a les quatre i quart per fer una sessió d'inspiració. Ella és la seva musa i, tot sovint, es converteix en deessa romana o dona de fer feines urbana. Quan ella arriba, ell ja fa estona que s'està inspirant. S'ha col·locat una màscara veneciana i s'ha emprovat tots els conjunts que ha adquirit. Finalment n'ha escollit un de seda vermella. Sens dubte, sembla una noia ben engalanada.
Ella no se sorprèn de trobar-se'l vestit així. Li fa un petó a la boca i li diu: "Ets un viciós insaciable". Ell somriu i li contesta: "És el que estic buscant". Sobre un paper d'alt gramatge, dibuixa un esbós mirant-la amb deteniment. Traça un disseny que s'allunya de la realitat que veu. Busca la visió d'un dona, però a la vegada cerca la mirada de la perversió d'un home.
La musa es treu les calces i les passa pel nas del seu artista preferit: "Me'l tens tot humit". L'escultor s'estira al llit i es deixa despullar. Aviat apareixen els fuets i, de tant que li pica el cul, se li queden les natges vermelles. De roig també es pinten els llavis. Ho fan ambdós a la vegada, intercalant besos i mossegades. Es claven les ungles per tot el cos i criden sense vergonya.
Mentre esclata el fruit de l'excitació, ell li diu: "Són les màscares que ens fan ser així? O som monstres en l'obscuritat? Podem seguir amagant els nostres vicis? O les pupil·les ens delataran?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada