Una munió de pares esperen davant de l'escola municipal del centre de la ciutat. Després de sentir el xiulet, entren a poc a poc i de forma ordenada. És hora de recollir els nens. Abraçades, riures, plors. S'han acabat les classes fins l'any que ve. Ara vénen dies de festa, de torrons, de sorpreses. Una de les dones té molta feina. Puja a la planta de dalt, on hi ha els alumnes de quatre anys. Baixa al soterrani, on esperen els nens més petits. Saluda a la conserge. Surt de l'escola. Compra un croissant al seu forn preferit. Passa pel parc i s'asseu al banc que queda davant del tobogan més alt. Observa com juguen els nens. Aprofita i es menja el berenar.
Fa fred i decideix no estar molta estona. Els llavis ja no són el que eren. Petites crostes han creat una fina capa de protecció labial. La pell de les mans mostra escletxes que no es poden dissimular. S'aixeca ajudant-se del bastó. Passa per davant d'una botiga i veu els nens il·lusionats remenant les joguines. En uns minuts arriba al portal de casa seva. Obre la porta i es treu l'abric i el jersei. Encén l'estufa. A la seva solitària casa no hi ha ni els llums de nadal ni les melodies alegres que se senten pel carrer. S'asseu al sofà i pensa en la mare que mai ha sigut.
Fa fred i decideix no estar molta estona. Els llavis ja no són el que eren. Petites crostes han creat una fina capa de protecció labial. La pell de les mans mostra escletxes que no es poden dissimular. S'aixeca ajudant-se del bastó. Passa per davant d'una botiga i veu els nens il·lusionats remenant les joguines. En uns minuts arriba al portal de casa seva. Obre la porta i es treu l'abric i el jersei. Encén l'estufa. A la seva solitària casa no hi ha ni els llums de nadal ni les melodies alegres que se senten pel carrer. S'asseu al sofà i pensa en la mare que mai ha sigut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada