Amb el seu barret de color negre i les seves
botes marrons, en Jack camina fins arribar a la roca on va morir el seu pare.
Cada dia, en sortir el sol, recorre el quilòmetre i mig que separa casa seva
del fatídic lloc on va deixar anar el seu últim sospir.
Era una tarda calorosa, ni un bri d'aire acompanyava
la passejada del vell John. Va sortir a buscar la seva ànima. Feia uns anys que
l'havia perdut, deia. Repetia la mateixa història cada dia al bar del poble. A
poc a poc havia perdut l'essència de la seva vida i només li quedava
l'esperança de trobar-la darrere la gran pols que cobria els camins dels
afores.
Els seus companys de joc reien i reien quan el
sentien. Ningú se'l prenia seriosament, però el seu fill sabia que ell ho deia
per alguna cosa. Tots tenim una part de veritat, tots tenim una part de somni. Saber
diferenciar-la ens du cap un costat o cap a un altre.
La dona del vell John havia mort feia mitja
dècada. Els seus amics estaven tots enterrats. La seva família era morta per
complert i ell els buscava i buscava, un dia rere l'altre; sense adonar-se que
en la recerca ell ja era mort molt abans de néixer.
En Jack camina entre les roques i veu l'ombra
del seu pare sortir corrents. Mai va saber dir-li que tot era mentida. Mai va
voler dir-li la seva veritat. Som els somnis que tenim. I el vell John en tenia
molts. Ombres i morts corrent per salvar-se. Persones vives que es pensen que
estan mortes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada