dilluns, 11 de novembre del 2013

Relat de perfectes

Recull la creu que resta sobre el banc de la primera fila. S'asseu a la segona i aixeca el cap prement la creu amb força. Davant, Nostre Senyor se'l mira sorprès. No porta roba ni culpes, tots dos van nus, de robes i d'ànima. Un està penjat en una fusta i l'altre està penjat del tot.
Ha creuat la porta celestial fent soroll i ensopegant amb la pila baptismal. Se li ha caigut la sangria de camí de l'altar. Ha embrutat les teles sagrades que vestien els sacres. Ha aconseguit, per fi, arribar a recollir el seu amulet. Amb ell a les mans tot ha canviat. Un dia girat, sense els problemes familiars ni econòmics. Un dia que cau del cel, com qui busca un germà i el troba al final del llarg prat verd.  Un dia girat on les mans de Déu són la salvació que hom espera. Un dia girat que ho esborra tot.
Fora, la gent crida. És un escàndol. Dins, un home nu tancat dins de l'església. Ell puja a la tarima, encén el micròfon i es dirigeix al portaveu de Déu.
-Oh, és un dia perfecte, al teu costat. Estic enamorat de tu. M'ho has donat tot per poder volar i descansar. Em sento tan bé i relaxat que m'he oblidat de qui sóc. Em sento algú bo. Estic bojament enamorat de tu, salvador dels humans.
La porta de la casa és a punt de caure. La vida del bé i del mal és a mans d'uns homes que es comporten com animals. L'home asserenat descansa mirant com entra la llum pels vitralls de la rosassa.

-Oh, és un dia perfecte al  teu costat. Em sento tan bé que vull estar tota la vida als teus peus.