Amor etern és oxímoron
entre rialles de Déus cruels
que juguen a disparar-nos al front.
No creieu en les dites ni en les abraçades,
se sent a vegades, respectant la distància dels anhels
que disparen per jugar a destrossar ànimes enamorades.
Salten els nanos des de l'escullera,
voltaretes i cridòria a granel.
Què és el que voleu? Mort o vida entera?
Me'ls miraria amb ganes de plorar.
On ets joventut de fel?
Aparta la mirada si la pots domar.
A cada passa, una angoixa.
Calendari a mà, subratlla el passat de zel.
Absurda lletra, treu-me d'aquesta vida moixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada