Hi ha un home assegut a la vorera de davant.
No passen cotxes de luxe, ni una limusina. Aviat serà hora de dormir, li diu un
vianant. Ves a pastar fang, aquesta no és la teva guerra.
La nit és tan groga com els fanals ens criden
en la foscor. Deixa'm tornar-te l'esperança perduda en algun lloc on els
lladres ens roben les claus. No hi ha tristesa entre el voral i l'asfalt. No hi
ha caliu que pugui tornar-nos més cruels del que ens van fer les ànimes
perdudes.
Tira-li una pedra, vailet; tira-li i
rebenta-li el cap. No veus com mama sense aturador? Aquesta és la seva vida,
aquesta és la seva cançó. Si hagués volgut una existència millor, l'hauria
tingut. Mira't a tu, mira tot el que has fet per tenir-me a mi d'amic. Creus
que no poden, aquesta gent, aixecar-se i anar a treballar? En quin món vius,
vailet? Llença-la-hi ben fort i sortim corrents.
En el ciment reboten els orins que esquitxen
els pantalons. Petit riu entre neumàtics que arriba als seus peus. No et
moguis, no toquis res, vell potrós. Encara em xafaràs el meu canal, mira què
graciós. No porta ni sabates ni mitjons. Talla't les ungles, animal fastigós.
Algú va encendre els ànims com si no hi hagués
demà. No el miris als ulls, no trobaràs candidesa ni bona fe. Aquest cel obscur
s'hauria de tenyir de vermell amb la sang dels dropos.
Aquí, sota els edificis de nou plantes, hi
viuen escarabats que ningú encara no ha trepitjat. Traieu les armes, dispareu a
tort i a dret. No pot quedar ni un cor en ple batec. No pot romandre ni una ànima
entre les ombres de la mort.
Tornaran els huracans a bufar per la ciutat,
abriguem-nos molt i bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada