Relat de verges

Hi ha una casa que no tanca mai. És igual si plou o neva. Si fa fred o calor. Si és dimarts o diumenge. Ell ho sap i, conscient que a les tres de la matinada ja no trobarà cap més bar obert, decideix anar-hi. Li costa arribar, no només perquè no recorda el camí, sinó perquè l'efecte de l'alcohol el porta d'un costat a l'altre de la vorera. Ha de parar sovint, respirar profundament i, després, arrencar una altra vegada. 

Quan arriba, entra sense fer soroll. Naturalment, no hi ha ningú. No són hores per fer visites, però els veïns del barri van decidir, ja fa un parell d'anys, ampliar l'horari i deixar les portes obertes les 24 hores del dia. "Per urgències espirituals", van adduir.

Com pot, passa entre els bancs, s'asseu a l'extrem dret de la primera fila. En aquest costat hi ha la seva amiga. És una estàtua de porcellana fina. Té la cara blanca, porta un vestit blau fluix i sobre seu vola un cercle daurat.

Ell li dirigeix la paraula, com pot, entre sanglots i repeticions innecessàries. 

-Vigila no et rapti i et deixi sense res! Et deixi, dic, sense res. Com m'agradaria despullarte. Treure't aquest vestit, aquest i no un altre, aquest vestit angelical. Veure't tota nua... nua... nua...

Una veu llunyana li respon:

-Aniràs de cap a l'infern!

I ell replica:

-Ho sé, ho sé... A més, no sé per què t'ho dic... però és que... és que... m'encantaria veure com tanques els ulls i et mossegues els llavis de plaer...

I la veu, ara de més a prop, li torna a dir:

-Aniràs de cap a l'infern!

Ell no se sorprèn gens ni mica de sentir una veu, és més, ho troba totalment normal. Per això continua conversant:

-Lluna de gener, l'aurèola que et protegeix avui et disfressa de santa... Però jo sé que sota aquesta brusa innocent s'amaga una flor de desitjos...

Ara ja al seu costat, el capellà, li recrimina les seves paraules.

-Per Déu, aquesta verge té el cel guanyat! I jo també! Això no pot ser, no pots venir aquí cada cop que tanquen els bars. Tu t'has vist? Estàs a la casa de Déu, tot nu, tocant-se sense parar, parlant-li a la Verge Maria com si fos la teva amant...

I sense deixar-lo acabar, ell li diu:

-Però, però... tu... Has vist la lluna avui?