Però com ningú de la seva família sabia què feia al seu temps lliure, no se'ls va ocórrer qüestionar la seva integritat mental. Així, succeint com un fet normal en la seva rutinària vida, al sortir de la feina, en Guatrei no anava al bar a prendre una copeta amb els companys laborals, ni tampoc anava al parc a fumar un porret amb els amics de la infància, ni tan sols es quedava a casa cremant neurones amb programes absurds de la televisió. I què feia, doncs? Es lesionava alguna part del cos i anava a un centre mèdic. Era un apassionat de les urgències lleus, així que sovint buscava llocs on no havia estat encara. Tot i que hi havia alguns centres que, curiosament, catalogava de "preferits".
Allà feia cua, es passava hores i hores a les sales d'espera; les seves lesions eren tan lleus que molt sovint era l'últim en entrar. I quan aconseguia que el visitessin, es deixava consultar i, tallant la bateria de preguntes que rebia per part del professional en qüestió, ell feia la seva:
-Doctora, sota la bata, què porta?
2 comentaris:
Que el protagonista es mutili m'ha fet recordar la pel·licula secretary... què porta sota la bata? ;P
Potser rebrà una resposta diferent cada dia :)
Publica un comentari a l'entrada