Fuma de forma descontrolada. Abans d'apagar la cigarreta, l'usa per encendre una de nova. Està completament nerviós. Fins i tot està suant. A l'habitació no fa calor, però ell té el cos cremant. En poques hores hauria d'haver entregat l'editorial del diari. És un número molt important, el més important de tots els temps. Cada paraula que posi serà observada i avaluada molt acuradament. Sap que la repercussió d'aquell article d'opinió li canviarà la vida. Si ho fa bé, qui sap; si ho fa malament, qui sap. El futur és incert per ell ara mateix. I no només el futur llunyà, sinó l'immediat. Perquè passen els minuts i la fulla continua en blanc. No li ve al cap ni una sola idea. Res. Posa música i intenta desconnectar i treure's la pressió del damunt, però tot continua igual o, pitjor encara, continua en negatiu. El temps passa i l'hora límit és a la vora. En uns instants hauria de prémer la tecla que posés punt i final, però ni tan sols ha escrit la primera lletra de l'última editorial que traurà el ja difunt diari.
1 comentari:
Per que redimonis ens compliquem tant la vida?
Publica un comentari a l'entrada