Relat fal·laç

He vist el límit davant meu,

he notat el sol cremant la pell.

Ortigues com claus 

de Jesús veient-ne les mans;

digues adeu suplicant

que mai més serà per sempre adés.

Baez il·lumina cecs que no hi volen veure,

demana una beguda freda;

recita un poema breu

amb la mà tremolosa

i la sang

i l'aire

i el ritme

de qui és tan formosa

al cor

als pulmons

a la veu

com l'estrella fal·laciosa.

Tornaran les convulsions

vestides de record?

Revindran quan l'aire 

ens ofegui els morts.