Necessito escriure aquest punt. El telegrama es queda curt i les llums dels cotxes ceguen les meves idees. El barbut somiador em demana caritat, però no tinc més que un cor destrossat. Seran les veus, serà la fe; aquesta olor de pixum sobre ciutat podrida.
Guitarres britàniques sota Venus il·luminant el camí, guitarres salvatges que fa temps que treneu el meu destí: necessito escriure la vida per sentir la mort.
Dona'm tot que no vull ser res. Pols fugitiva, records escampats sobre les muntanyes curulles d'arbreda insolent. Caminants nocturns que no troben el seu tren sobre l'asfalt. Dona'm, sí, tu, trist lector orgullós de la teva soledat; dona'm la sortida a aquest infinit relat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada