Qui soc jo qui soc? Un vers espars llarg?
assegut on no hi ha més gust amarg
de sentir com ho trenques ara tu.
Qui fui qui fui jo? Romanç sense vers?
Clamo sol i de condol per l’adeu
esperant a mitja cançó pervers
ton dol que fa de foc viu morta neu.
Bufa l’aire que m’envolta somort
com Narcís morint que sembla tot trist
és només una meuca de la Cort.
Aspiro la soledat altra cop
espero resposta, de trobador,
escric mon epitafi, és vida, és tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada