Relat de la cerca

T’havia buscat fins trobar-te.

Que la teva llengua 

és dura com la roca

i només parla quan l’apuntes

amb una broca.

T’havia buscat i m’havies dit
que ara ets meva

i ahir ja no,

que ara ets meva

i demà tampoc.

T’havia buscat serè i foll
com Blanca busca la llum
i no he sabut trobar-te
en cap de les paraules
que m’han matat
en tres anys de faules.

T’havia buscat de dia
sota l’arbreda i el vidre entelat.
M’havies confessat la corda
que estira i estira
com qui trenca els braços
d’escoltar que fugires
en llits voraços.

De tant buscar-te
et vas perdre.
No volies que et trobés,
car la cerca meva
era la teva vida
sense treva.