Passen ben bé dues hores. El cap d'en Fuck, recolzat pel front, resta sobre la taula. Els veïns han deixat de picar a la porta i de cridar quan l'àlbum dels Guns and Roses ha acabat. S'escolta el so d'un ocell piulant. Fa una estona que descansa al costat de la finestra, en el replà on, cert dia, hi descansava una planta florida i de color vermell. La casa és plena de pau. Es respira tranquil·litat i només la respiració profunda d'en Fuck estorba la melodia del silenci.
De cop, la gola se li infla. L'últim glop de cervesa que s'ha begut ascendeix coll amunt, passa per darrera la nou i arriba al paladar. El líquid, que no puja en molta quantitat, obtura el pas de l'aire i provoca una arcada que el desperta de cop. Li costa respirar i treu babes i cervesa, tot sobre el teclat. Els ulls se li omplen de llàgrimes i fa un crit estrepitós a la vegada que es posa dempeus. Respira profundament, amb la calma d'haver passat ja la tormenta, però un altre guèiser puja cap amunt. I acompanyant la cervesa surt l'últim àpat. Agafa com pot la paperera i ho deixa tot pringat.
Cansat va al lavabo i es renta la cara. Es mira el mirall i es pentina. "Fas pena", diu en veu baixa. Allarga la mà i, d'una prestatgeria treu una ampolla de vidre, és ginebra. Fa un glop i glopeja. S'ho empassa. En fa un altre i també s'ho traga. S'asseu a la tassa de vàter i recorda la vella casa on estiuejava de petit. Aquells arbres gegantins. El garatge misteriós. Les golfes prohibides. La rampa on es divertia tot sol. On són ara totes aquelles sensacions? Se sent com si l'haguessin netejat amb lleixiu. És un home neutre. Sense nostàlgia. Sense emocions.
1 comentari:
Que trist ha de sre no tenir cap tipus d'emoció, no???
Publica un comentari a l'entrada