Relat de rius

Al sortir del despatx s'atura en veure's reflectit en el vidre d'un aparador. La botiga, que en aquest cas passa del tot desapercebuda, és d'objectes antics: "La casa de l'oblit". 

Somriu i es col·loca bé la corbata. Però al fer aquest gest recorda la seva mare, dient-li a l'orella: "viuràs, per sempre més, amargat". Aquelles paraules el fan plorar. Un fet que no pot dissimular en tot el trajecte que el porta fins a casa. Allà, deixant anar les llàgrimes sense vergonya, pren una decisió que el marcarà la resta dels seus dies.

Es descuida de si mateix. Deixa la feina. Inicia una autodestrucció que el porta a experimentar uns actes molt llunyans a la seva vida habitual. Passa gana. Dorm al carrer. Coneix els drogoaddictes que abans mirava amb recel. Prova les seves tècniques per reinterpretar la realitat. Es forada el braç un cop i un altre. S'amaga en els racons que deixen els edificis mal construïts. Es converteix en una llúdria que es nodreix de les restes dels seus exveïns. Passa fred. Se sent sol. Desconfia de la gent. No es dutxa ni manté cap tipus d'higiene.

Passen els dies i, a poc a poc, s'oblida de per què fa allò. Simplement navega i navega per uns carrers que li semblen rius envoltats de valls. No pot sortir d'aquells rius, no pot arribar a terra. Sempre seguint una corrent que, ara sí, ell no ha escollit. La roba que vesteix és la mateixa que portava el dia que va abandonar casa seva. No s'ha canviat. Manté intacte la seva promesa de ser un més entre els podrits. Passa un mes i, totalment esquelètic, decideix tornar a casa.

A les tres de la matinada, després de llevar-se xop, per culpa dels orins d'un gos que s'ha aturat al seu costat, posa punt i final a la seva aventura i retorna a la llar. La banyera el rep com si fos un Sultà. Aigua calenta i bombolles de sabó. Durant dos dies gairebé no menja. L'estómac s'ha acostumat a rebre només tòxics celestials a través del braç. Tampoc no dorm, té por dels vàndals que roben als rodamóns. Tan sols hi ha una cosa que fa com abans: agafa el llibre segrestat i el llegeix. Aquest cop, però, sense forces per anotar-hi res sobre les anotacions.