En arribar a casa de la seva amiga, se la troba a mig vestir. Només porta uns texans i una camisa completament descordada. Ella no fa cap esforç per tapar-se i inicia una conversa que ell troba del tot agradable.
-Mira, jo ara marxo. Vull que siguis tu qui em retorni les meves coses. Pots estar tranquil i veure el que t'agradi. Tornaré d'aquí a una estona. Quan torni, tu ja hauràs vist tot el que tant desigtes. Ets lliure de fer el que vulguis. No et tallis. La casa és teva.
Li passa la mà pel clatell i li dóna un bes a la galta. Es corda la camisa, es posa unes sabates i marxa.
Ell es queda sol i no sap què fer... està excitat. Treu fum per les orelles. Té el membre molt dur. Sap que aquesta situació no es repetirà mai més. Es planteja què pot fer. Pensa per què ho ha fet ella. I només arriba a una conclusió: ella el vol satisfer. Creu que tot el que hi ha en aquella casa, doncs, li pertany. Dubte i vaga pel passadís, la cuina, el bany, les habitacions. Obre portes, armaris, calaixos, rentadores, la nevera i el micrones. Busca desesperadament, però no sap què busca. S'estira al seu llit i olora els coixins que el recorden a ella. Quantes nits haurà somniat aquell moment. Es despulla i es dirigeix al moble d'on va treure el llibre.
Aleshores, obre el calaix i descobreix que totes les cabòries que ell s'havia fet eren irreals. El calaix és buit, només hi ha un tros de paper.
L'agafa i llegeix el que posa: "Ets un fracassat".
2 comentaris:
quin gir més inesperat! és un fracasat perquè busca en un calaix de calces??? no se, m'esperava un altre final...
Potser no és un calaix de calcetes, potser no és ni casa de la seva amiga, potser... Tot queda obert... no? El que queda clar és que ell es troba amb sí mateix, i el que troba no li agrada.
Publica un comentari a l'entrada