dilluns, 13 de maig del 2013

Relat de dormir

Dorm, nena, dorm. Aquesta nit els crits dels veïns no seran les cançons que et posava el teu pare per dormir. Dorm, nena, dorm. Junts aconseguirem tornar-te els somriures robats d'aquelles jornades infantils. Dorm, nena dorm. Notarem l'escalfor de la llar, lluny de la pols blanca que t'enlluerna. Dorm, nena, dorm. No hi haurà més marques a la pell, ni gotes vermelles caient per les teves galtes. Dorm, nena, dorm. El drap ja no rau en la teva boca, pots cridar tant com vulguis, però ja no et cal. Dorm, nena, dorm. S'han acabat les cadenes i els claus roents. Mira aquesta finestra, sense barrots, sense lones que cobreixin la teva vida. Mira aquest món que et van robar. Dorm, nena, dorm; per fi descansaràs lluny dels malsons pertorbadors dels teus estimats.

2 comentaris:

Judith ha dit...

és tan trist i escabrós el relat d'avui i tan real i actual... :(

Coses de Llàbiro ha dit...

Què cruel, horrible.