Relat de despatxos

Al matí següent, un raig de llum entrà violentament per la finestra. Directe als seus ulls provocà que es despertés. S'havia quedat adormit, tot nu, amb el llibre sobre el cos i les mans i el membre enllefiscats. Després d'apartar el tresor segrestat, va anar al lavabo a rentar-se; li calia una dutxa per despertar-se i pensar què havia de fer.

A les pel·lícules sempre havia vist homes escrivint anònims, enganxant lletres de diaris; però trobava que era ridícul fer una cosa d'aquestes. Trucar i posar-se un drap davant la boca també semblava carrincló. Volia fer alguna cosa sonada. Però quina cosa? Es preguntava quan, ja tot ben vestit, anava cap a la feina.

Unes primeres hores estressants li havien fet perdre de vista aquell misteriós llibre. Però, quan el seu cap li va dir "Ets gran, molt gran", donant-li copets a l'espatlla i felicitant-lo per la seva última gestió econòmica, va tenir una pensada. Sense perdre un segon més, va trucar a administració i va sol·licitar un parell d'entrades d'un concert per a regalar a un client. En una hora ho tindrien tot llest. Li corria adrenalina per les venes de forma desmesurada. Va anar al lavabo, va esnifar una ratlla de coca i va tornar al seu despatx amb ganes de menjar-se el món. Però enlloc de posar-se a treballar, de la seva bossa de mà va treure el llibre, aquell llibre que l'estava fent embogir. Va olorar-lo i iniciar la lectura. Gairebé cada dues pàgines hi havia una anotació feta en llapis. A vegades eren anotacions que tenien a veure amb la història relatada, d'altres no. Comentaris molt íntims, alguns ho eren tant que li provocaven una erecció incontrolable. Era com sentir-la a ella, explicant-li la història a cau d'orella.