Relat de pedalar

Tres homes asseguts en tres bicicletes. Pedalen i pedalen. No miren els costats, només miren endavant. No suen massa, perquè tampoc fan molt d'esforç. Són tres joves que no avancen. Davant seu una reixa, molt alta, però molt flexible; si poguessin tocar-la, la tombarien, però com no avancen, no la toquen i, per tant, no la tomben.

De tant en quan es miren, però no es diuen res, semblen resignats a acceptar la situació que tenen. Cap d'ells crida ni protesta, al contrari, es distreuen amb qualsevol cosa, un mòbil, una polsera o mirant el no-res.

Per darrere seu passa un home gran, d'uns vuitanta anys, se'ls mira; els critica. Està segur que podrien fer més, com a mínim: pedalar més ràpid. Ells no se l'escolten, però si ho fessin, li dirien que no tenen futur perquè les rodes no els fan avançar, per molt que pedalin; a més, la reixa els priva d'avançar; però, això sí, els deixa veure què hi ha més enllà. Un espai només usat per uns quants, els escollits.

Els tres homes joves pedalen sobre unes bicis del bicing, estan ancorades. Sense targeta no hi ha moviment, sense moviment no avancen; si no avancen, només pedalen.