A quarts de cinc, el jove Anull s'aixeca suant. Ha tingut un malson. O un bon somni. No sap com definir-lo. Però el té just al front, a la part superior frontal per on s'escapen les coses que han passat, sense aferrar-se, pel nostre cervell. No vol, sota cap concepte, que se li esborri el que acaba de viure; així que sense recapacitar ni un segon sobre l'hora que és, agafa el telèfon, el desconnecta del carregador, i truca a la seva veïna.
-Escolta'm, segur que no t'importa saber què acabo de somniar; però no vull entrar en discussions inútils. T'ho explico directament i llestos. Que si m'embolico, m'oblido.
Porto tota la nit desvetllant-me, tinc molta calor. M'he aixecat un fotimer de vegades, per tant, he tingut un fotimer de somnis. A l'últim, que és just el que et vull explicar, anava amb uns amics de la meva infància, caminàvem pel centre de la ciutat. Uns ganàpies ens buscaven i s'iniciava un seguit d'accions turbulentes amb violència verbal i física. De cop i volta, però, un nen apareixia al meu cotxe. I davant del cotxe, una nena. Jo obria la porta i la nena s'enduia el nen, com si arrenqués part de mi. En aquest instant el cotxe passava a ser un metro. Arribava a sota de casa teva i, deixa'm explicar-t'ho, no em tallis, ara no.... Pujava i et buscava, la porta del pis era oberta. No et trobava, però veia la teva roba interior tirada per terra. Feia un gest com si ho volgués recollir tot, però no m'atrevia. Aleshores em girava i em situava a l'habitació del costat, aquella que una nit em vas ensenyar i on ja mai més he tornat. Allà trobava el teu noviet, aquell que ve a visitar-te alguns caps de setmana. Em preguntava què tal m'anava tot, amb una normalitat absoluta. Estava despullat, dempeus al costat del llit. Li comentava els problemes que havia tingut al centre i, sense deixar-me acabar, em preguntava si havia vist la teva roba. De cop i volta, tu li deies que callés. Estaves allà! Estirada al llit! D'esquenes, nua! Somreies i li deies que callés. Jo contestava que no havia vist res, em sentia avergonyit d'estar en aquella habitació amb vosaltres dos. Tu reies i jo, per sentir-me millor, li deia al teu amic que no es preocupés per la roba, que aprofités que tu anaves despullada. Creia que amb aquell comentari masclista aconseguia evadir-me de la situació. Però em dèieu que acabàveu de tenir una discussió, m'ho dèieu rient. Tu estaves despullada d'esquenes, amb el teu preciós cul a l'aire. Et giraves i et tapaves amb un llençol blanc, com si volguessis tapar només els pits i l'entrecuix, però mentre parlaves gesticulaves i sense voler evitar-ho se t'anaven veient els teus bells pits petits.
Aleshores deia una tonteria, una frase absurda i sense sentit. Em miràveu estranyats i jo em justificava com podia: "Com vols que em concentri veient-te així". Tu reies i jo marxava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada