En Fuck és un escriptor francès de poca volada. Es passa les nits despert, sense drogues, sense cafès, només per necessitat vital. Mira per la finestra i observa els rodamons passar. La seva dona el va abandonar ara ja farà tres anys. Des d'aleshores no ha parat de caure en una espiral que costa d'explicar. Ha tornat a fumar, a beure i, com no, a visitar les cases del centre de la ciutat on les dones cobren per fer mamades. Els seus pares ja fa un any que van demanar-li que no passés més per casa seva. Els seus amics han canviat, ara ja no són aquells bons nens que l'acompanyaven els diumenges a fer el vermut, ara són uns altres ben diferents. Surten de nit, com ell. S'emborratxen, com ell. Dormen, com ell. I passen gana, com ell.
Avui és dimarts, però a la vida d'en Fuck no existeixen ni els dilluns endormiscats ni els divendres de joia. Tots els dies de la setmana són exactament el mateix, un sense sentit que circula per les venes amb ganes de fer coses, quan toca, i de no fer res, quan toca. Fa dues hores que resta estirat al llit. Va vestit tal i com vestia ahir. Ha arribat de matinada i, després de vomitar, s'ha begut una cervesa i s'ha pres un paracetamol. Acte seguit, ha passat pel vàter i allà s'ha adormit. Ell no ho sap, però ben bé ha estat una hora dormint assegut a la tassa. Al llevar-se s'ha pujat els pantalons i s'ha estirat al llit per dormir. Quan s'ha llevat no ha volgut moure ni un centímetre del seu cos. Inestabilitat total. Arcades. Compressió cerebral. Escapades gàstriques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada