El Roger no porta més de dues hores a la feina i ja està suant. La seva feina no comporta un desgast físic important; ja que és administratiu i l'única activitat corporal que desenvolupa és la de les mans, en teclejar els números que ha d'introduir a l'ordinador. Però, tot i això, sua. La seva companya de feina, la Cecília, li provoca una alteració neuronal i hormonal que, inevitablement, acaba convertint-se en un malestar general; és a dir, en una suor descontrolada.
Ella es col·loca davant seu, posant-li el cul gairebé a un pam de la cara. Sempre té alguna cosa a recollir del terra, mai deixa passar l'oportunitat de mostrar-li el seu cos, ben arrapat a la roba ajustada que porta. Ell, com és d'esperar, té temptacions de tocar-lo, però no ho fa. Es controla dia sí i dia també. Ella repeteix aquestes escenes cada jornada laboral. Aquest fet, per un costat, li agrada; però per un altre, el torna boig. Per culpa seva tot el dia va calent com una moto i no pot fer res per solucionar-ho.
Avui, dimecres quart de l'any tercer de la fundació de l'empresa, el Roger no pot aguantar més i després de què ella se li hagi apropat a escassos centímetres de la seva cara, per recordar-li una feineta pendent, ha decidit seguir-la fins al lavabo. Té molt clar que l'enxamparà, que la grapejarà, que serà molt brut i sexual amb ella, però llastimosament ella entra al de noies i ell al de nois.
Bull tant la sang per les seves venes que no ho dubta i comença a tocar-se. S'excita pensant en el seu gran pitram. Se l'imagina entre les seves mans, grapejant-li les metes de forma bruta, a anys llum de la conducta que té habitualment amb ella, sempre atén, cordial, cavaller. El lavabo deixa de ser tal i es desplaça a un món irreal, on pot despullar-la i treure-li la roba, insultar-la, humiliar-la, fer-li pagar per tots aquests dies de sofriment sexual que ha patit. De tant en tant torna al món real, però no para de moure la mà, li dóna morbo estar allà, tan aprop de l'altre lavabo, tocant-se. S'adona que no ha tancat la porta amb el pestell de seguretat; això encara el fa excitar més. Creu que ella entrarà, s'agenollarà i acabarà la feina amb els llavis. Està al punt màxim quan deixa anar tot el líquid enganxifós disparat en direcció aleatòria, té els ulls tancats i fa un petit esglai. Quan els obre veu el Director General de l'empresa, obrint la porta i amb la seva camisa de tres cents euros tota ruixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada