Dimarts per la tarda. Fa un fred que pela. La Mercè recull, com cada dia, el seu fill de l'escola. Viu molt a prop i treballa només de matins. Així que aquesta escena és molt habitual en la seva vida. Aquest cop, però, a més de recollir el seu fill, també recollirà el fill d'uns amics de la família.
En sortir de l'escola li demanen anar a jugar, però el vent és fort i les temperatures baixes; així que la mare els nega aquest permís i els obliga a anar cap a casa. De camí els nens estan esvarats, s'estimen molt i quan estan junts tenen una complicitat única que els fa embogir per gaudir la vida al màxim.
Es tal el descontrol que a la mare se li escapen de les mans. Marxen corrent i rient. Ensopeguen amb una fusta i cauen al terra, saltant de la vorera a la calçada. Passa tot molt ràpid. La mare crida i corre immediatament darrere d'ells. No evita ni l'ensopegada ni la caiguda, tan sols té temps per agafar un d'ells dos, abans no passi el bus i els esclafi.
Ha de triar. Ha d'escollir. Diuen que hi ha dues maneres de reaccionar, la cerebral i la espinal. La segona és més ràpida que la primera, però també és menys racional; sorgeix de l'impuls creat pels antecedents vitals. Si la mare opta pel fill, haurà pensat amb la raó, obeint el judici natural. Si la mare opta pel fill de l'amic, ho farà en veure en ell el seu pare, el seu amant.
Qui sap si passa o no passa. Aquí o allà. En l'imaginari de tanta gent que no viu al mateix món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada