L'home de la gavardina de color beix passeja pel barri sense anar a cap lloc en concret. No parla amb ningú, només mira i observa, amb deteniment, tot el que passa pel seu voltant. De cop i volta se sent un crit llarg i sec. Una dona, morta de por, s'acaba de trobar un colom mort a sobre del seient de la seva moto. L'home de beix s'apropa i agafa l'au amb la mà esquerre. Es queda mirant el cos de l'animal i mou el cap d'un costat a l'altre. Aleshores, amb la mà dreta, agafa el cap de l'ocell i l'arranca.
La dona es desmaia i, quan s'aixeca, ja no està al carrer. Té mal de cap i la vista borrosa. No sap on és, però endevina que es tracta d'una habitació petita, pintada de color blau. No està estirada en un llit, sinó en una caixa rectangular.
Una veu greu i imponent li diu:
-Què trista et recordo quan jaus sense records, que bella et veig quan t'estires al taüt.
Una cara desfigurada apareix en escena, és l'home de la gavardina, que li torna a parlar mentre li acaricia la cara.
-Moriria entre les teves peces més íntimes. Acabaria amb la meva vida només per jeure aquí, al teu costat, tota l'eternitat.
La dona comprova que no pot moure's, té lligades les mans i els peus. Només va vestida en roba interior. Resta en un taüt. Un home sospira a prop seu. Es posa nerviosa. Crida. Plora. Orina. Es desmaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada