Cauen les gotes quan sap que deixaran de
caure. Tanca el calaix i pensa en tots aquells records que mai va tenir.
Sospira. I torna a mirar per la finestra, buscant aquella pluja que li recorda
el jove que mai va ser. I la música el transporta molt més enllà de les notes
que canta l'home anglès. I se sent lliure. I se sent alegre. I respira un aire
nou.
Però quan torna a obrir el calaix veu la foto
d'uns records que s'esborren. Una foto que perd color i llueix un trist desgast
provocat per una pluja llunyana. Unes gotes que un dia van caure mentre plorava
amagat a les golfes de la seva ànima. Sense paraigües torna a agafar aquella
carretera, amb corbes i rectes sense final, quan portava aquella trista foto a
la seva mà esquerra i no va poder, per més que ho va intentar, esquivar aquell
cotxe que venia de cara i es va endur part de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada