"Mil pomes té el pomer. Cada dilluns cauen peres del pomer. La Marta recull els plàtans del pomer. Si no ho llegeixes bé, no veuràs el pomer".
El pare s'esforça per parlar amb la seva filla. Ella no li fa cas. Està més pendent dels nens que juguen al carrer que no pas del que li explica el seu progenitor. La paciència s'acaba i aviat cau una bufetada. La petita arrenca el plor. Té la cara marcada, els dits que li són semblants en genètica han quedat marcats a la seva galta. Però ara ja li presta atenció. "Digues, pare, t'escolto" -li diu entre sanglots.
El pare s'esforça per continuar amb el mateix to, sembla un home pacient. La filla sent tota la frase del pomer i li contesta que, avui, no sap la resposta. Sap que li parla d'una endevinalla; però no té ganes de trobar-ne la solució.
"Pensa-hi, t'anirà bé reflexionar sobre aquestes coses, has de fer-te adulta i tenir la ment clara per actuar, sempre, amb responsabilitat i maduresa intel·lectual", deixa anar el pare mentre li acaricia la cama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada