Relat d'aturar-se

Qualsevol dia el món es para. Ja no hi haurà tic-tac. Ni anar a buscar el pa. Ni el petó de bona nit. Ni remordiments. Ni consciència. No podrem depravar-nos. Ni mirar-nos els ulls. Ni demanar-nos perdó. Ni cantar-nos les quaranta. No seguirem lluitant. Ni podrem cantar victòria. Ni tan sols serem uns perdedors. S'acabarà la misericòrdia. No hi haurà més rics. No moriran els pobres. No viuran els altres. La foscor no ens farà por. La música no ens farà lliures. Les lletres no ens salvaran de res. Els llibres no ens faran més grans.

Qualsevol dia el món es para. Per tu o per mi. Tan se val qui dels dos sigui l'escollit, perquè l'altre ho viurà igual. Les llums s'apaguen. L'horitzó desapareix. Els passos es paren. El verd s'esfuma. La claror no és ni foscor. Perquè en el no-res no existeixes ni tu ni jo. Ni records. Ni vides. Ni morts. Res. No som res.