dissabte, 3 d’agost del 2019

Relat de la Pietat


Un ull amb Cronos i l'altre amb Morfeu.
Obre i tanca.
El cel és massa fosc per volar sense ales.

Són les tres, són les quatre. Després les cinc, les sis i a les set ja s'alça del llit. Els raigs de llum el ceguen. Una mica d'aigua, de cervesa, del que sigui per rentar-se els ulls. Una mica de pietat, aquella estàtua petita de la Pietat que va comprar-li al seu pare quan era viu. Potser si la destrueix en mil bocins crearà la metàfora perfecta que està buscant. Un, dos, tres. I tot es trenca. Silenci. Prou converses internes. Prou desesperació. Se li han acabat els mals de cap. La calma total envaeix la seva habitació. Només s'escolta la ràdio: L'avió ha caigut sobre les muntanyes i segurament ningú, ni tan sols el capità, ha sobreviscut.