Quan Moisès va obrir les aigües no s'esperava que, dins del diluvi letal, aquells aiguats li caurien a sobre fins ofegar-lo com si fos qualsevol peix sense bronquis ni nom propi.
Aviat les llàgrimes seran bales. Com si fos una crisàlide, la mutació esdevindrà dramàtica, però ha finalitzat a temps.
Quan Jesús va repartir els pans no va tenir en compte que, per molta gent que l'estimés, ell era un tros de pa qualsevol, no pas el sagrat que tant predicava.
Aviat els plors seran riures. Ben al contrari del traç de Kafka en aquella habitació horrible; un cos mig mort, que es cobria amb el coixí del dol, ballarà ara la dansa de la llibertat, nu, sobre arena i pedra; sobre aigua clara i fresca; amb plaer de joventut.
El dia que va perdre la seva estrella, entre plors, va veure com un altre la va trobar. Brilla estrella, brilla, que algú et veurà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada