L’home s’asseu a la cadira agafant un ganivet amb la mà. Fa dies que es van endur tots els mobles del pis. Només, a petició misericordiosa, va demanar que li deixessin una cadira i un ganivet. La resta van col·locar-ho al camió de les mudances ara ja fa tres setmanes. Vint-i-un dies ofegat per l’alcohol, que s’ha begut a galet. Col·lecciona les ampolles buides en forma de cercle. Cada una al costat de l’altre, rodejant la cadira que no ha usat fins avui. El cercle s’ha anat tancant i per fi no té sortida.
Sona una cançó country al seu mòbil. Obre l’última ampolla que li queda de ginebra. El ganivet segueix a la mà esquerra. L’ampolla a la dreta.
Els segons no són més que notes difoses quan saps que la cançó s’acabarà d’un moment a un altre.
Et vas beure la vida i després tot tenia gust de mort.
Vigila per on condueixes, no tots els revolts tenen camí a seguir.
Camina ràpid i lluny, abans no t’atrapin els dubtes
eterns dins dels peus cansats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada