dimarts, 13 d’agost del 2019

Relat del solitari

Al segon segona viu un home que s'afaita dues vegades al dia. Vesteix sempre mitjons vermells i es talla els cabells amb les tisores de la cuina. No té nom perquè no es relaciona amb ningú. Viu sol i no parla amb cap veí. No surt de casa mai i ho compra tot per internet. Quan els missatgers li porten la comanda, ell s'espera que parteixin per recollir els paquets que li deixen davant la porta. 
No somia en ser un ocell lliure, ni un guerrer de la ciutat. No somia en res i dorm vuit hores diàries. Els seus ingressos provenen d'una ajuda que li van assignar molts anys enrere per equivocació.
No sap què és l'amor ni l'odi. No coneix la derrota en el cor ni l'exaltació en la mirada. És ignorant en el patiment de la llunyania dels estimats i en la desconeixença de saber-se correspost.
Ell no viu feliç, però tampoc viu trist. El seu mur és difícilment atacable pels sentiments. El dia que s'adoni del que és viure pujarà a tocar el cel amb els dits, per després baixar sota de terra travessant, amb la boca oberta, totes les capes terrestres.