diumenge, 11 d’agost del 2019

Relat de les galàxies

Així com aquell viatger es desprèn de les seves pertinences al bell mig del desert, cau el sol per cremar la terra i deixar més lliure l'univers.  Vol la lluna mudar d'una galàxia a una altra. Escapen els plantetes per forats negres. Un xiulet sord no sona per avisar, ningú no se n'adona, però aviat serà fosc i el cel ja no brillarà. 
Porta el caçapapallones, porta'l que anirem d'excursió. Provarem d'atrapar estels i somnis d'estiu. Porta una cantimplora, porta-la plena d'aigua. No hi haurà font ni pou. Només ens trobarem un toll d'aigua bruta. Aigua que, temps enrere, era viva i veloç. Porta també un bloc de notes i un llapis. No dibuixarem el teu somriure, car ja fa massa que es va evaporar; però escriurem els camins per on vam passar. Rius, gorgs, caminets, corriols, amb pins, avets, pollancres, en muntanyes, planúries, pujols i turons. Sota l'ombra fresca o el calor asfixiant del sol. A tocar de la platja, amb arena, pedra o roca. A tot arreu hi ha els nostres peus, la teva esquena, la meva; sang i suor; saliva i dolor. Plaer escrit a tocar de tu i de mi. 
Escriurem la llegenda del que va ocórrer, la citaran els nens de memòria. Li posarem un títol i, quan estigui acabada, l'estriparem perquè duri fins l'eternitat.