Digues una paraula i estriparé la baralla. No hi ha memòria que arregli les cartes del temps. No hi ha forat que s'endugui el vent viscut. No em ratllis i beu-te el que t'he posat abans que s'escalfi.
D'un compàs alegrament mediocre en brollaran crits salvatges. Descomptant la sort i el camí esperat, la noia s'asseu a la barana del balcó. Fa un dia esplèndid, el sol llueix amb força, però una brisa suau converteix aquella escena en agradable. Els avions deuen passar per aquí dalt a molta velocitat. Els trens ja no viatgen. Provarem de sortir al carrer quan ens acabem els gintònics. El clima és agradable i no es volen moure d'allà; ni la noia ni les seves acompanyants. No van vestides i els seus veïns ho saben. Alguns adolescents es passen el dia enganxats a la barana de les seves finestres, ho fan amb els ulls oberts de bat a bat. Observant amb deteniment cada un dels moviments d'aquelles noves veïnes.
Tenim res per picar? Aquesta nit la neu serà abundant. Jo no en voldré. Sempre igual, n'has de prendre, com nosaltres. Mira el cel, creus que els avions són ocells tornant a casa?
Les tres del migdia i els tres cossos nus estirats al sofà s'alcen per vestir-se i anar a la caça. No hi ha animals per a mi. Hi haurà el que jo digui, i tu deixa de pensar en zoològics que no estiguin aquí.
Boletes de colors i llums apagades. Un dels avions que passa per sobre del pis vola ben a prop de l'edifici. No et facis preguntes rares, que ens coneixem. Aquestes màquines voladores no són avions i tu no trobaràs el que busques.
Les nits són tan caloroses que ningú dorm vestit, per manta han trobat pells d'animal.
Sota els efectes dels narcòtics és difícil veure les estrelles. Creus que pararà de gemegar? Vull dormir. Tots tenim dret a oblidar. Sí, però si ho fa en silenci nosaltres ens oblidarem que ella està aquí. Calla i celebrem el nostre propòsit acomplert.
No hi ha avions que volin de matinada per sobre de la platja. El cel és obscur i els núvols acompanyen un nou despertar. Aquella mà no és la que esperava. Tot i que li puja de l'entrecuix aquell moment en què vol repetir. I entre cereals i analgèsics es torna a sentir el soroll de l'oblit a mans de gomes blaves.
Per cada línia esborrada, el conte n'escriu una altra amb nous personatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada