Li dirà res o no li dirà? El lector està neguitós perquè no sap què passarà. Porta quatre dies sense saber res de res. Ha sentit a dir, en algun mitja de comunicació, en veu d'algun expert, que la literatura ha de ser un mirall de la realitat. Si és així, pensa, allò que llegeixi tindrà molt a veure amb el que ha passat. Ho pensa i després es pregunta: I? I què m'importa si ha passat o no ha passat? I què és el que canvia si l'autor ha volgut crear un mirall exacte o deformat d'allò que l'envolta? La literatura és sentiment, són els temes universals els que mouen el món. El marc és tan sols això, un tros de fusta per on naveguen els personatges. Caldria esborrar les sinopsis d'arreu del món i reconvertir els infidels cremant les seves icones sagrades.
El lector s'enfada. Està enfurismat. Creu que és moment d'indignar-se i cremar allò que està llegint. Però no té cap encenedor, ni tan sols un llumí antic i gastat. A casa seva tot va amb electricitat. No pot posar el llibre al microondes... Així que decideix agafar un bolígraf i retocar tot el que llegeix. No corregeix errors gramaticals, ni semàntics, ni molt menys lèxics. No perfila personatges, ni adorna descripcions exegerades. Tan sols es clava la punta del bolígraf a una de les venes del braç i deixa que s'amari de la seva sang. Aviat aquell estri d'escriptura es converteix en una arma letal. El lector perd tanta sang que es desploma al costat del maleït llibre. Ningú vindrà a salvar-lo. Morirà sol a casa seva. Sense cap tipus d'ajuda ni de ritual funerari deixarà el món dels mortals per quedar, per sempre més, imprès amb sang en el llibre que tant odiava. Solitud i odi s'han unit en la clàssica venjança divina.
Se sent el vent del nord xiulant entre les escletxes de la finestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada