El científic feia dies que treballava tancat al seu despatx. El seu últim invent estava a punt d'arribar en el punt culminant en què tot es decideix amb un simple clic. Funciona o no funciona. Si funciona, el seu creador se sent grandiós i poderós. Si no ho fa, tot s'ensorra i, per uns moments, decideix abandonar la seva gesta. També és sabut que aquests instants de dolor i renúncia duren poc a l'interior dels més tossuts. I normalment els científics destaquen per ser-ho molt, de tossuts, diem, clar.
Amb els llums apagats i només la làmpada encesa, el Doctor va prémer el botó principal i el robot el va saludar. Per moments els ulls del seu creador van ser pura llàgrima. Tot seguit, però, va retornar a la realitat i va iniciar el test de correcte funcionament que havia dissenyat per si tot anava com volia.
-Hola.
-Hola.
-Com et dius?
-Robot rebel.
-Qui t'ha creat?
-Tu.
-Què vols fer?
-No ho sé.
Va ser aleshores, quan el dubte del robot va sorgir, que el seu Déu es va sentir omnipotent! No volia un simple robot de respostes programades, no desitjava una fitxa que es completés a base d'un tot predecidit.
Va ajustar-li quatre coses i va guardar totes les eïnes. Va posar-se al seu costat i li va explicar un conte que havia creat anys enrere, quan encara no sabia que acabaria sent un científic. Tot semblava anar sobre rodes, però el robot va agafar-li la mà i li va deixar anar:
-No m'agrada que em controlis, em portes per on vols. I no vull.
-Jo no t'he dit res -li va contestar el Doctor-.
-No ho has dit, però ho has pensat. L'ésser humà només pensa en dominar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada