Relat d'adolescents

Diuen que els adolescents es caracteritzen per alguns trets indiscutibles, com la cara plena d'acne, fer campanes, tocar-se solets tancats al lavabo o, finalment, apuntar-se a l'autoescola. Hem dut a terme una investigació al respecte des del Centre de Control Sociològic del Barri i hem tret les següents conclusions, que volem constatar i que, esperem, serveixin per desmitificar aquell sentiment general negatiu envers una edat en la que els nois s'adapten a les noves dimensions dels genitals i les dones aprenen a col·locar-se bé els pits dins dels sostenidors.

Així, per la present, constatem: 

Primer de tot, l'adolescència és l'etapa que precedeix l'edat adulta. I d'adult a adúlter hi ha un pas molt curt. Per tant, després de la infància ja ens predisposem a caminar errats per la vida, amb un continuu contrasentit que ens portarà, de ben segur, a creure'ns més grans que els infants i més infantils que els mateixos.

Després, que els tocaments íntims no són propis de l'adolescència; sinó que formen part de la dimensió absoluta del temps de l'ésser humà. Aquest, al pertànyer al grup animal més egòlatra, acaba reprimint tots els sentiments impurs que la societat li demana, però en la soledat s'allibera en el màxim esplendor, és a dir: tocant allò que qualsevol Narcís voldria: un mateix.

Com a últim punt, cal singularitzar un procés massa plural. Cada adolescent és diferent, per això els pares es llegeixen i s'informen contínuament, generalitzant i portant a l'extrem una etapa de la vida que, si no fos pels excessos descontrolats, podríem anomenar bogelèscia, per allò de que un no està boig, però poden fer que acabi pensant-s'ho.

Com a conclusió, de l'adolescència a la mort, de la passió al descontrol, del sense sentit a la bogeria, els humans  es creen etapes racionals en vides irracionals, per allò del què diran.