Mai vas ser un pura sang. No duies brides de cuir, unes simples cordes et lligaven a mi. Amb elles t'estirava fort, suficient perquè em fessis cas, però no en excés per evitar fer-te mal. Estaves ben cuidat, però et faltava tant a tu com li faltava a ell. Per uns moments vam compartir tot allò plegats. Sorra fina sota l'aigua. Esquitxant a cada pas. Al galop anaves elegant, però a una velocitat mortal. Em produïes un somriure a cada instant. T'acariciava el coll, et parlava a l'orella. La teva dura pell no era impermeable als meus sentits. Et recordo pujant aquells turons, per les roques vacil·laves, però confiava tant en tu que només gaudia del camí.
Cavall salvatge que em vas venir a buscar, et recordo avui aquí; sense platja, sense roques, sense ni tan sols la teva crin; però et noto al acariciar els records d'aquell polsim. El so de les màquines de la ciutat reprodueix el teu trot, picant un cop i un altre el terra d'aquella illa plena de lladres de somnis. Nosaltres vam venir a robar-vos, també, una part del vostre temps; però vas ser tu, cavall salvatge, qui em va robar per sempre més.
1 comentari:
Hola,aquest m'agradat.
Publica un comentari a l'entrada