No fa gaire estona que ella ha arribat. Els veïns de dalt no paren de fer soroll. Es deu estar morint algú, pensa ell. Ara et moriràs tu, li diu ella. Els dos somriuen i es miren, no tarden ni vint segons en omplir-se els llavis de petons. Les esquenes van xocant contra totes les parets del pis. Són parets resistents, comenta ell. Ho deuen ser, perquè vas molt accelerat. El descontrol ha vingut per culpa d'un buf. Una simple bufada a cau d'orella ha causat tot aquell caos carnal. Ella s'ha excedit en confiança, ell no ha calculat bé les conseqüències. Se li ha apropat al coll i, després d'enretirar-li els cabells, li ha bufat l'orella. Suaument, sense contacte físic directe. Ella ha sospirat, ha premut fortament els punys i ha tancat els ulls. Ell ha volgut acostar-se a l'òvul de l'orella, però s'ha contingut. El problema ha sorgit quan, al enretirar-se, ella s'ha girat per contenir la força que li feien les cames. Les distàncies curtes, quan són mínimes, són letals. Llavi contra llavi, mà sobre mà, cossos unint-se en un de sol i la música, de sobte, sonant a tot drap.
Al llit, ella no porta pantalons, ell tampoc. Les dones a sobre, li demana ell. Això ja veurem, contesta ella. A poc a poc li descorda la camisa. Els seus grans pits ocupen les seves mans, que no tenen prou temps per acariciar-ho tot.
Aviat res és el que era. Aquelles cames nues desapareixen. No ha tingut temps ni de treure-li la roba interior. No ha pogut ni demanar-li que es girés, també a sobre seu, per veure-la d'esquenes mentre movia el seu cos suaument sobre el seu membre. Tot ha esdevingut un no-res. Amb un simple clic l'autor ha esborrat el seu relat per escriure'n un de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada