De nits calentes, tots n’hem passat. De nits fredes, en passarem.
Mentrestant, la copa de vi romandrà trencada sobre la taula, sense que ningú
vulgui agafar-la; car més perill no pot haver-hi que un vidre tacat d’amor i
esperant la sang.
Els discos han volat més amunt que les notes, quan hem recordat plegats la
nostra història. Calen més crits, més força, més empentes que no portin a la
baralla. El remor dels veïns picant a la porta no ens espanta ni quan l’agulla
projecte, sense pressa, el dibuix venal dels nostres braços.
Tornaran a sentir-se els silencis, de nit i de dia. Cercarem l’obscuritat
en plena claror, sense importar-nos qui ens increpi ni ens repudiï. Perdrem la
virginitat de les nostres ànimes, no les trobarem ni nosaltres ni els sants que
ens protegeixen. Enduts per la misèria dels que ens miren, ens sentirem altre
cop nus al gèlid carrer de desembre. No vulguis entendre perquè morim, no ho
facis mentre no aprenguem a viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada