Corren temps difícils en el món laboral. No se sap cap a on corren, ni cap a on
van, però els temps passen volant i aviat ningú sabrà de què treballa. Es
premia el cop de colze, la traveta ben feta. Tot s’hi val per avançar posicions
i deixar enrere els companys. Des de dalt, segurament, tot es vegi amb una
altra òptica, però per molt que la gent es renti les mans amb sabó, els costarà
netejar-se la consciència.
El barri és ple d’empreses petites, de locals on l’empresari és botiguer,
dependent, administratiu i el que faci falta. Però també és ple de treballadors
anònims que, dia rere dia, van a la feina pensant que fan el que han de fer.
Clar que cohabiten amb els que hi van rumiant totalment el contrari. La
reflexió, en aquests últims, és diària. Per què fer una cosa que no es vol fer?
Per què anar a una feina que no es desitja? Per què suportar un cap que s’odia?
Per què perdre tant de temps en unes accions que no aporten res més que
crispació?
El fet és que gairebé tothom, quan passeja, pensa. Ni que sigui de forma
vaga, però pensa, rumia, reflexiona, en algun fet, esdeveniment, relació,
persona, sentiment... el que sigui. Tant
és així que és conegut que alguns grans pensadors han tingut les seves millors
inspiracions caminant. També es coneixen detalls de celebritats empresarials i
polítiques que, tot fent una passejada, dialoguen amb els seus invitats.
Caminant, hom esdevé moviment. I dins del moviment, apareixen les flors. Aquí, on
es creuen Ronda Sant Pau i Aldana, és normal aturar-se i deixar de pensar, per
pensar en d’altres coses. Olimpia és una floristeria que omple el carrer de
flors, no només en dates assenyalades, sinó que ho fa cada dia. Entrar-hi i
descobrir l’humor dels seus dependents ja és un altre tema -caldria recuperar l'inici del relat-, però prémer el fre
de les nostres sabates i aturar les agulles del rellotge és obligat en passar-hi per
davant.
Per a cada flor, un amor passat; per a cada planta aromàtica, un record
oblidat. Tot retorna vestit d’aromes, ningú s’atreveix a dur-li la contrària al
subconscient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada