Però tot i això, continuava fent negocis amb ell. Sabia de la seva vàlua empresarial, on ell no arribava, el seu company sí. Treballaven molt bé en equip, a distància, però en equip. El problema esdevenia quan havien de quedar per qualsevol motiu. Ell sempre donava llargues. Intentava solucionar-ho tot per correu electrònic o per telèfon. !Ni les videoconferències acceptava! Tenia excuses per tot. No el volia veure ni a través de la pantalla del seu ordinador. El seu cabell greixós, llefiscós, ple de brutícia, li treia la gana i el deixava marejat.
Tot era tan relatiu, que el seu soci sovint fanfarronejava de les seves aptituds de Don Juan.
1 comentari:
Me l'imaginava petit al brut. Un brut poca cosa sempre és més brut, a un gros la merda té més espai a cobrir, el volum dissimula moltes coses.
Publica un comentari a l'entrada