-Preciosa, ahir vaig tenir moments complicats... tres infarts provocats per la teva bellesa sensorial. Quan érem els dos en aquell petit lavabo, vivint aquell moment casolà, la meva mà volia tocar-te i acariciar-te. Despullar-te suaument i recolzar el meu cos amb el teu. Però vaig recordar la teva llegenda i l'avís del Savi del Nord: "No t'hi acostis o acabaràs amb les mans roent". Minuts més tard, en veure't recollir el meu cor a terra, estaves d'esquenes, i jo ja em veia al purgatori. No vaig ni adonar-me que em faltava un òrgan. Només notava el cos calent. El pitjor va succeir quan a mitja tarda et vaig trobar de cara, a un pam de distància, pujant les escales. Encara no sé com no vaig pecar. Jesús deuria estar al meu costat, aconsellant-me que no ho fes. Però t'asseguro que aquesta nit no hi era. I cada cop que m'ha tornat a passar, no m'he pogut estar d'agafar-te la nuca i prémer els teus llavis contra els meus.
Quan ell cau a terra, vermells i blaus apareixen a escena. El públic aplaudeix l'entrada del comissari. Porta una gavardina i un bloc de notes, trets característics de tot investigador. En uns minuts ja ha organitzat un interrogatori. Fuma la seva pipa tirant el fum a la cara de la dona, a qui li ploren els ulls. Ell ho veu, des de l'altre sala, i crida. Però ningú sent res. És un crit mut. Satanàs ja fa estona que se l'ha endut cap al centre de la terra. Serà castigat. Rebrà el que es mereix. Mentrestant el seu cos restarà immòbil esperant que vinguin els forenses.
Ella, en canvi, prega perquè baixi un àngel i la salvi, però l'inspector li treu la idea del cap: "Nena, l'únic àngel de la sala ets tu, no em miris amb aquests ullets si no vols que t'acusin d'haver realitzat dos homicidis en un mateix dia. Vas vestida com una assassina. No dissimulis. Ningú et creurà, ni tan sols els cecs no sabrien notar el frenesí enganxat als teus llavis".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada