Relat de construcció

Construint un món per construir, ella caminava per un carrer amb tot encara per construir. Portava unes ulleres vermelles, de pasta. Duia un vestit de colors, llampants. Cantava una cançó tenebrosa. Caminava amb alegria, sense un bri de tristesa en el seu moviment. 

Al seu pas, com per art de màgia, les coses s'anaven creant. Això succeïa allà on ella mirava. Res no passava pels racons que no observava. Si girava el cap a la dreta, apareixia un arbre, sense cap fruit, però amb una copa verda i frondosa sobre un tronc robust i marró. I dins del mateix, uns ocells sortien volant, fent que ella voltés el seu cap seguint-los. Allà on els seus ulls es dirigien, la natura creava un espai, ple de llum, ple de vida. Mentre que la resta romania buida, sense res per crear, sense vida per despertar.