Relat de sado

-"M'agradaria felicitar-te pels progressos que has fet, filla meva. T'has convertit en tota una dona. Tens un posat educat, ets servil, no dus la contrària i, gairebé sempre, estàs atenta a tot el que et dic. Et mostres al món com una persona única, culta. Ets el fruit d'un llarg procés de racionalització. Encara recordo el dia que et vaig conèixer, era negra nit, plovia. La poca roba que duies era xopa. La cara plena de tinta correguda. La tristesa sortint pels teus ulls. I davant de tot això, una cuirassa dura i forta. Un escut oral i gestual que no deixava que ningú se t'apropés. Encara no sé com et vaig convèncer perquè pugessis al cotxe. Me'n faig creus que acceptessis la meva oferta. Però no saps com n'estic de content. Des d'aleshores hem recorregut un camí ple d'obstacles, amb més sots que cartells. I ara, ara que encara seguim caminant i no volem trobar el final d'aquest trajecte, et miro i em sento plenament orgullós de la meva feina. Aquells càstigs diaris que rebies al principi, fets sota la responsabilitat de l'adoctrinament, avui són regals per a tu. No cal que t'ho demani, no cal que et forci. Tu mateixa t'estires tota nua al llit, d'esquenes, implorant ser castigada. Les teves natges demanen ser esclaves dels meus cops. Els teus crits de dolor ho són ara de gust. I jo hi penso tot sovint en això. Abans em costava reduir-te. Em calia lligar-te les mans per poder-te bufetejar. Ara ets tu qui en té més ganes que jo. I això li ha tret tot el plaer a la qüestió. No em serveixes, no m'escalfes. T'has convertit en escòria submisa. Per això, ja posats, m'agradaria felicitar-te. Ja no et vull pagar més. Ni tan sols et vull veure més. Ets lliure. Agafa les teves coses i marxa. Torna a fer el carrer. Reviu les teves costums. Mercantilitza amb el teu cos..."

I mentre ella sortia del pis, ell s'adonava que havia après a fer mal a la gent que estimava.