Les visites sorpresa no li agradaven, sempre volia mostrar la casa neta com una patena. Per això, quan algú venia sense avisar, ella s'enfadava. La seva ira no era visible, però sí interior. Corrents ho arreglava tot. S'afanyava a deixar-ho tot impecable mentre els invitats pujaven escales amunt.
Aquell matí d'un 26 de febrer qualsevol va succeir així. El timbre. El pànic. Recollir. Obrir la porta i deixar passar l'invitat.
Ella duia malles negres. Ell portava apetit sexual. L'ambient es carregava de distorsió ètica. La mort apareixia i cridava. Ell volia sortir corrents. Altre cop havia pecat. La consciència religiosa apareixia en forma de clau entrant pell endins. No se sap qui li clavava el cos a la creu. Però se sap que ell ho acceptava. Era pura redempció. El preu a pagar per tenir pensaments impurs. Tant de temps al costat de Déu... Ara, que tornava a caminar pels anells descendents de l'infern, el foc li cremava delitós.
"Control, control. No matis a ningú" es deia afilant la fals. El seu vestit negre, caputxa inclosa, servia per camuflar aquelles escenes irreals que esdevenien dins seu. "Control, control. Segueix quiet, immòbil. La carn és pecat" es repetia tancant els ulls i imaginant un últim coit abans d'enviar-la a l'infern etern.
2 comentaris:
Un creient reprimit assassí ?????
Ostres, no anava per aquí la cosa... però si tu ho veus així... accepto!
Publica un comentari a l'entrada