Fa dos dies que la va raptar. Tot va succeïr amb una rapidesa esfereidora. La Raquel sortia de la feina i, quan caminava per la vorera, el Marc -que anava conduint un cotxe esportiu- va col·locar-se al seu costat. Va obrir la finestra i li va preguntar si sabia on era el Casino de la ciutat. Ella, molt amablement, es va aturar i va iniciar conversa. Com no s'entenien, ell va sortir del vehicle i, aleshores, la va deixar estabornida amb un punxó elèctric.
Després, tot va succeir amb una lentitud esgarrifosa. La Raquel ja feia dies que estava asseguda al sofà verd del soterrani de casa del Marc. Estava lligada de mans i peus. Ja feia temps que no cridava, l'habitació era insonoritzada. Els seus inútils esforços l'havien debilitat. També, no cal dir-ho, hi havia contribuït la por, la manca de moviment, la soledat i la desesperació.
Allà a sota només hi eren ells dos. El Marc dormia a un matalàs que havia col·locat a prop del sofà. Menjava a una taula plegable i passava l'estona llegint literatura clàssica. A vegades ho feia en veu alta, per donar-li el gust de la lectura a la seva hostessa.
Avui els altaveus deixaven sortir una música celestial, molt calmada. Ell se l'escoltava amb deteniment i romania en silenci. Era un moment assossegat per l'ambient. Ella tenia la mirada caiguda i restava immòbil. Ni tan sols quan ell li feia un petit tall al braç es movia. Des del primer moment, en el que la va despullar, violar i lligar, va dedicar la seva vida a marcar-li la pell. Usava un ganivet de tallar pernil, llarg i afilat. I el període que deixava entre tall i tall era de cinc minuts exactes. Les gotes de sang queien lentament al terra. Les marques de rencor apareixien lentament a la pell. No tenia pressa. Podia matar-la lentament, mentre ell també moria per ella.
1 comentari:
Sols en faltava a quest relat! Estic llegint : Entre les cordes, que deu ni do i ara en trobo amb això. Sempre he pensat, que què redimonis els passa als homes. Com pot estar tant tarat ???
Publica un comentari a l'entrada