M’han demanat que escrigui un relat eròtic, per això he agafat l’ordinador
i he vingut al lavabo, per tocar-me a gust, tot sol, mentre penso en tu,
lector. No et sentis incòmode, no passa res, jo estic despullat, tu no. Però en
el fons t’agradaria estar-ho i, depèn de com, potser fins i tot ara ho fas.
Tranquil, si estàs sol, com jo, ningú no veurà què fas, ni amb qui t’excites.
La ment, de moment, és un espai privat que només en alguns tarats, entre d’ells
els escriptors, queda obert perquè els altres en treguin tant suc com puguin.
Si decideixes despullar-te, tant si ets home com si ets dona, fes-ho amb la
calma que creguis necessària. Si tens la família al menjador, caldrà que
corris, que no t’aturis a cada frase i llegeixis ràpid, mentre et treus la
faldilla o el pantaló. Tranquil, si ets home pots fer-ho igualment. Jo, que no
sóc ni home ni dona, ja vaig més nu que Jesús mentre clamava un nou horitzó per
a la humanitat. Si al pis, a casa, o al despatx, és igual, no hi ha
ningú que et pugui molestar, posa tu el tempo i, si cal, vés primer a fer un
cafè, amb gel, a poder ser, així el glaçó et servirà després.
Segurament encara no t’hagis posat prou com per començar a tocar-te. No
desesperis, pensa en aquell amic, aquell company, aquell veí que, quan et mira,
ni que sigui de reüll, encén tots els sistemes nerviosos del teu cos. Imagina’t
que sou a l’ascensor, pujant de la planta baixa al segon pis. Imagina’t que
s’acaba la imaginació, que ja no hi ets, que tornes a estar al lavabo, sol,
tocant-te. Acaba ràpid, i no cridis, que jo ja estic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada