Dues figues
calentes ballen entre les fulles de la figuera. Els raigs de sol cauen amb
tanta força que travessen la copa fins a tocar els melosos fruits que s’apropen
l’un a l’altre. Estan madures, toves, humides. Pengen amb alegria i es busquen
sense por. Amagades rere les fulles no hi ha qui les vegi, qui les observi;
avui no vindrà ningú a arrencar-les, ni a tocar-les, per veure si segueixen verdes i
dures.
Tenen la pell espessa, morada. Qualsevol que les veiés se les menjaria, a poc a
poc, sense presses; primer una mossegada petita, després una un xic més gran,
recollint el suc interior amb els llavis i evitant que res regalimi. Però avui
no, avui ningú no gosarà tocar-les, perquè estan soles i es miren. Quan bufa el
vent es toquen i, fins i tot a vegades, en la foscor de l’ombra, es besen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada